Archive

Posts Tagged ‘PIB’

S’aritmètica de su dèvidu pùblicu.

08/02/2013 1 comment


Su Giudicadu de Turres teniat unu problema de dèvidu pùblicu. S’annu fiat agabbadu in malas, cun unu PIB (Produtu Internu Brutu) de 5 milliardos de francos turritanos e su dèvidu pùblicu lòmpidu a 6 milliardos. Sa resone dèvidu/PIB (dèvidu subra de PIB) fiat duncas de 6/5=1,2, est a nàrrere su dèvidu fiat a su 120% de su PIB.

Bos seis giai pèrdidos? Iscureddos, non nde faghedas contu, bos dat cara isse.

Sos Turritanos, pòpulu de cultura antiga, bi teniant a onorare s’unidade.

Ite ais cumpresu?

No, no s’unidade polìtica, non fiat gente gasi castigada de s’aunire cun sos bighinos issoro, mescamente cun cuddu imbarratzu de Arbarè. Nono, petzi unu continente a ghia belga (cun totu su respetu) podet crèere chi “unidos si binchet”! E sos Turritanos, in s’istòria seculare issoro, aiant giai bidu sa derruta de s’Unione Europea. Si no est chi non l’aiant cumpresa bene bene. Beru est chi non teniant una figura pretzisa de su sentidu de su faeddu “unidade” in polìtica, chi est prus o mancu ite càpitat cando una perca si arratzat cun unu lutzu. Issos sighiant a venerare s’unidade matemàtica, su nùmeru unu: 1. A sa prus segura un’erèntzia antiga de sos pitagòricos, sa Mònade, sa gènesi de ogni cosa…

Comente si siat, a issos, custa cosa chi sa resone dèvidu/PIB esseret 1,2 in logu de 1 los anneaiat meda, ma meda a beru. E tando detzideint de mediare acarende su problema che òmines.

Immaginade·bos su consìgiu de sos ministros turritanos.

«Diamus dèvere pigare s’esempru dae Arbarè! Mirade: antis annu sa resone dèvidu/PIB issoro fiat s’80%. Ma minimende s’ispesa sunt resessidos a nche lu fàghere falare a su 75%, e totu in un’annu ebbia. Austeridade bi cheret! E Rigore! Su bilantzu nostru est in paridade: bastat petzi un’isfortzigheddu. Reduimus sos dissipos e giumpamus·nche·lu in subraprus! De custa manera su dèvidu at a falare, e sa resone a su PIB at a arribare a sos 5/5, chi est una de sas maicantas maneras de espressare sa Mònade Santa: 5/5 = 1.

E comente si siat, ca s’austeridade rechedet sa temperàntzia de sa caridade cristiana, proponimus chi si intachet unu milliardu de francos de ispesa, sena crèschere sas tassas. Chi posca est pretzisu pretzisu su chi ant fatu in Arbarè».

Bantu mannu e tzocos de manos dae totu sos presentes.

Andant e segant. Su pòpulu murmutat, ma sa risposta est bella chi aprontada: lu bolet sa Mònade. E si lu bolet sa Mònade, tue si ses contràriu ses unu mona.

Un’annu a pustis.

Arribat isalenadu su guvernante de su Bancu Tzentrale Turritanu (su BTT), cun sa ùrtimas istatìsticas de sa resone dèvidu/PIB. Su consìgiu de sos ministros, bellu afidadu, arreat de ischire cale est su resurtadu de sa manovra, ma s’afuscu in cara de su guvernante de su BTT non est cosa de mascare.

«E tando su guvernante, nos neret, nos contet, sos datos: tenimus sa Mònade? Semus falados a su 100%?».

«Bè Bè, a narrer sa beridade sas cosas sunt andadas in manera pagu pagu diferente».

«Eh, nos lu podimus pensare custu, s’errore istatìsticu, sos retardos in s’ativatzione de sas polìticas, carchi resistèntzia a sa santa austeridade dae gente sena cussèntzia, ma in fines, nois amus segadu, e sa resone, si no est bene bene a su 100%, nch’at a èssere falada a su nessi a su 105%, a su 106%? No est chi semus a mancu de Arbarè, dia nàrrere!».

«Bè Bè’, a narrer su beru sas cosas sunt andadas in manera pagu pagu contràrias (n.d.r. sa dilichesa): sos ùrtimos datos narant belle unu 125%».

«Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiite!? Ma tando sa resone est crèschida de 5 puntos, dae 120 a 125? Ma nois amus segadu, mutzadu, isfindigadu!».

«Emmo emmo, ma, tantu pro nàrrere, nch’at unu problemeddu tècnicu. Mirade, su fatu est chi s’ispesa pùblica intrat pro definitzione in su contu de su PIB. Nois semus in un’economia de mercadu, e custu cheret nàrrere chi su balore de sa produtzione est uguale a su balore de s’ispesa pro comporare sos benes produidos, chi, a bia sua, est uguale a sa summa de sos rèdditos chi pigat chie cuddos benes los at produidos. Da la connoschides (beru chi la connoschides?) cussa identidade famada:

Y = C + G + I + NX.

Su PIB ,Y, sa summa de sos rèdditos (est a nàrrere su balore de sa produtzione fata) est uguale a sa summa de sas ispesas pro sos consumos privados, C, pro sos consumos pùblicos, G, pro su fràigu de capitale firmu, I, e pro s’esportatzione neta, NX.

Pensade·bi, no est gasi dificultosu:

si nemos diat ispèndere, si nemos diat comporare prus nudda, tando nemos at balangiare prus cosa, e non bi diat èssere perunu sentidu a produire.

Eh l’isco, est tropu simpre pro chi lu cumprendeis. Ma resignade·bos: sa realtade est simpre! Bos tocat de peleare unu pagu.

E est pro custu chi su totale produtu-rèdditu cumbinat cun su totale de sas ispesas de sas famìllias (C), de s’Istadu (G), de sas siendas (I) e foranas (NX). Como, bois ais minimadu G de una unidade, seghende tantos gastos e carchi istipèndiu, e ais fatu bene de seguru: de custa manera su bilantzu pùblicu, chi fiat in paris, est andadu in subraprus de una unidade, est a nàrrere chi s’Istadu at aorradu, e cun sos rispàrmios suos at minimadu su dèvidu dae 6 a 5.

Petzi ca, a dolu mannu… pro curpa de sos intacos fintzas su PIB est faladu, dae 5 a 4. Si narat retzessione, furriada in segus, da l’ischides (l’ischides?).

E su resurtadu est chi mentras antis annu sa resone nostra dèvidu/PIB fiat de 6/5 = 120%, oe est de 5/4 = 125%».

«Ma comente est possìbile? Fintzas Arbarè fiat in paris de bilantzu, si nch’est posta in subraprus de unu milliardu, e sa resone dèvidu/PIB est falada.! Forsis chi in Arbarè s’ispesa pùblica non intrat in su contu de su PIB? Ite ant afarsadu sos contos? No est chi si sunt bortados a sa GS issos puru?». (n.d.r.: no, non cussa GS de sos supermercados)

«Nono, nono, sa contabilidade natzionale est sa pròpia pro totus, e si cherimus fintzas s’aritmètica. Eh da l’isco chi bois la giuliades matemàtica, ma tenide in contu chi inoghe semus chistionende de aritmètica, de cosas chi giughides totu cantos (fintzas chie est leghende!), chi ais imparadu in s’iscola elementare, chi impitades in su fitianu cun ballàntzia, ma chi, a dinco si comintzat a faeddare de nùmeros de economia, ponides a una banda, antzias nche las bogades de su totu, che cando chi movidas dae su fundamentu chi est cosa chi non si podet cumprèndere.

E puru est simpre.

Arbarè teniat 4 milliardos de dèvidu e 5 milliardos de PIB: 4/5 = 0.8 = 80%. At fatu fintzas issa unu bellu intacu de sos gastos: su dèvidu est faladu a 3 milliardos, su PIB est faladu a 4 milliardos. E oe Arbarè tenet una resone dèvidu/PIB de 3/4 = 0.75 = 75%. A ite l’at a serbire chie nd’ischit, ma comente si siat s’operatzione pro issos est resessida, ma non pro bona sorte, est resessida ca s’aritmètica cheriat chi esseret resessida. No isco si est craru.

Comente si siat, est craru chi como tocat de detzìdere ite cherides fàghere pro sa finantziària imbeniente».

«Sa situatzione non nos lassat issèberu perunu: tocat de pessighire in sa carrera de s’austeridade. Sa Mònade lu bolet».

Apuntu

————————————————————————————————————————————————————————————————

Totu s’economia chi bos serbit pro cumprèndere s’economia s’agatat in su blog Goofynomics de su professore Alberto Bagnai .

%d bloggers like this: